dilluns, 29 de juliol de 2013

Un homenatge a aquest home que ha decidit plegar després de correr cada dia durant 45 anys


Mark Covert se retira después de 45 años corriendo cada día

El americano, al que podríamos considerar como 'Forrest Gump real' ha decidido dejar de correr tras más de 16.000 días sin un descanso. Su pie ha acabado deformado y ahora tendrá que disfrutar de un merecido descanso
Mark Covert corre al menos un kilometro y medio al día desde el 23 de julio de 1968. Cuando era joven estuvo a punto de correr la maratón de los Juegos Olímpicos. De hecho, él fue el primero en cruzar una línea de meta con unas Nike que ya se han convertido en pieza de museo.
Ha salido a correr el día que nacieron sus hijos, cuando murieron sus padres e incluso después de ser operado de la rodilla tras ponerse al día siguiente hielo.
Tras correr el equivalente a seis vueltas al mundo, su pie ha acabado deformado. Por ello, 44 años después de empezar su reto ha decidido parar.
Su camiseta lo dice: "Cada maldito día". Quizá después de lo logrado, ahora se merece un descanso.


dimecres, 17 de juliol de 2013

Cada maleït dia


Quan són les 12 de la nit i dius vaig a còrrer, et diuen on vas boig? Ells no ho entenen, però tu ho entens clarrisament. Estàs boig per anar a còrrer i és el moment més esperat del dia, ho necessites. A les 12 de la nit o a les 6 del matí o a les 4 de la tarda. Anar a còrrer forma part de la teva vida.
Des de fa uns 3 anys, que vaig decidir fer esport, i em direu perquè. Fins aquell dia no en feia i anava tot bé. Perquè fas el canvi doncs no ho sap ningú. Perquè to demana el cos, perquè to demana el cervell, perquè és una moda, perquè toca, ... no se perquè ho vaig fer, o si que ho se però és per masses coses. Dius val la pena sortir a correr quan fot aquest fred, val la pena anar a cansarte amb lo tranquil que estic al sofà, són les tipiques frases que et fa el teu cervell acomodat i la societat en general.
Però tot i així surts a correr, i si pots cada maleït dia, perquè ho necessites, perquè és el que hi ha. Algun dia corres 15 minuts i l'altre et fots 50 minuts , però necessites sortir aquell temps. Diuen ves-hi acompanyat que és millor, no diré que no, però anar-hi sol disfrutes de l'entorn i et permet coneixet a tu mateix, les teves sensacions, el teu estat d'ànim,... Hi ha dies que el recorregut és un alé d'aire fresc i ho veus tot perfecte, hi ha dies que el recorregut només serveix de recorregut i de res més i el benefici arriba al final quan tens aquell cansament que t'ajuda a veure les coses clares. Correr és correr. I nomès un mateix sap el que sent i perquè ho fa.