Cada maleït dia

Quan són les 12 de la nit i dius vaig a còrrer, et diuen on vas boig? Ells no ho entenen, però tu ho entens clarrisament. Estàs boig per anar a còrrer i és el moment més esperat del dia, ho necessites. A les 12 de la nit o a les 6 del matí o a les 4 de la tarda. Anar a còrrer forma part de la teva vida.
Des de fa uns 3 anys, que vaig decidir fer esport, i em direu perquè. Fins aquell dia no en feia i anava tot bé. Perquè fas el canvi doncs no ho sap ningú. Perquè to demana el cos, perquè to demana el cervell, perquè és una moda, perquè toca, ... no se perquè ho vaig fer, o si que ho se però és per masses coses. Dius val la pena sortir a correr quan fot aquest fred, val la pena anar a cansarte amb lo tranquil que estic al sofà, són les tipiques frases que et fa el teu cervell acomodat i la societat en general.
Però tot i així surts a correr, i si pots cada maleït dia, perquè ho necessites, perquè és el que hi ha. Algun dia corres 15 minuts i l'altre et fots 50 minuts , però necessites sortir aquell temps. Diuen ves-hi acompanyat que és millor, no diré que no, però anar-hi sol disfrutes de l'entorn i et permet coneixet a tu mateix, les teves sensacions, el teu estat d'ànim,... Hi ha dies que el recorregut és un alé d'aire fresc i ho veus tot perfecte, hi ha dies que el recorregut només serveix de recorregut i de res més i el benefici arriba al final quan tens aquell cansament que t'ajuda a veure les coses clares. Correr és correr. I nomès un mateix sap el que sent i perquè ho fa.